Skip to content

21 Juny 2010
tags:

El dilluns passat es va aprovar de manera provisional el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rubí (POUM). A continuació reprodueixo la intervenció que, en una primera ronda de posicionament, va fer el grup d’Esquerra.

És una mica llarg, però potser a algú li pot interessar saber quin va ser el nostre discurs en un ple tant important!

 Bona tarda.

No podria començar al meva intervenció sense tornar a dir, com ja vaig dir fa 2 anys, que avui és un dia important. És un dia important per la ciutat, independentment del sentit del vot que cada partit tingui. A l’aprovació inicial portàvem 27 anys amb el PGO vigent. Ara en portem 29. 29 anys són massa, tenint en compte que Rubí l’any 1981 tenia 43.000 habitants. I ara en tenim 73.000. Estem parlant de 30.000 habitants més. La ciutat no és la mateixa, però en canvi, el planejament ha estat el mateix des q jo tenia 4 anys. A qualsevol que li expliquem no s’ho pot creure. Però és així.

Per tant, vagi per endavant la meva felicitació i reconeixement als 6 grups municipals que a la legislatura actual, la 2007-2011, han fet possible aquest debat interessantíssim, han aportat les seves propostes i la seva visió particular, sempre pensat en el millor per la ciutat, pensant i treballant pel Rubí del futur amb honradesa i dedicació. ERC ha treballat de valent per millorar, redefinir i actualitzar algunes de les propostes que des dels primers esborranys del nou POUM hem tingut a sobre de la taula.

Ha estat un procés molt llarg, que no inicio jo com a regidora, sinó que ja els meus antecessors agafen amb els primers documents de bases. Revisant aquests dies tots aquests papers, he vist que el portem avui a provació no té res a veure, pràcticament, amb el que fa 5 anys teníem entre mans. Hem de reconèixer que ha millorat substancialment, inclús, m’atreviria a dir, ha millorat en aspectes cabdals i estratègics per la ciutat.

Ara bé, també és la meva obligació dir que aquest no és el POUM d’ERC. Com segurament no és el POUM de cap dels que estem aquí. I això està bé. Perquè mai hem estat partidaris que ningú s’apropiï massa d’aquest Pla. Per tant, no és el POUM de ningú, però, en canvi, és el POUM de tots, dels que voten a favor i dels que no ho fan. Perquè defineix i dibuixa la ciutat pels propers 12 anys.

I estic convençuda que tots treballarem, a partir de demà, per fer realitat el màxim de projectes que el POUM preveu. Perquè ens hi juguem moltes coses, en això. Perquè ens hi juguem el futur d’una ciutat massa vegades deixada de la mà de Déu, sense planificació, sense horitzó, però, en canvi, amb un gran potencial econòmic, però també, i sobretot, amb un gran potencial humà. Rubí fa anys que intenta posicionar-se dins del seu entorn. De fet, aquesta voluntat d’encaixar en el seu entorn ja es va veure reflexada a les primeres conclusions del pla estratègic l’any ‘95.

Per això, el POUM havia de donar respostes a totes aquestes voluntats. Ham hagut de dibuixar una ciutat que doni solució a totes les necessitats que els nostres fills tindran en els propers 12 anys. Per nosaltres aquesta sí que és la nostra única motivació: planificar una ciutat millor pels nostres fills. Una ciutat més moderna, amb més equipament, amb més espais naturals, amb habitatge social. Aquest és el nostre desig.

No podria fer la meva intervenció inicial sense fer esment d’aquells aspectes que el grup al que represento considera estratègics en aquest nou POUM.

Em referiré al creixement demogràfic, a l’habitatge social, als equipaments, a la conservació del patrimoni natural, als usos de l’espai de la ciutat i a l’eix de la riera.

En 1r lloc, m’agradaria destacar l’esforç que fa el POUM per mantenir una ciutat amb un nombre d’habitants controlat, amb un creixement no expansiu de la població i el territori.

90.000 habitants, que considerem pràcticament com un creixement vegetatiu, pensem que és raonable i realista. Necessitem planificar la ciutat tenint en compte que ens agradarà i satisfarà que els nostres fills es quedin a viure a Rubí, igual que ho hem fet nosaltres. La redefinició d’aquest sostre respecte a l’aprovació inicial és positiva, ja que s’ajusta més realistament a la demanda futura d’habitatge a la ciutat.

El Pla aposta per l’habitatge protegit com una mesura d’integració i justícia social. Es preveu que el 40% de l’habitatge nou que es faci durant els propers 12 anys sigui per aquells col•lectius que més necessitin ajudes de vivenda: joves, gent gran, famílies, etc. Aquests 4.400 nous habitatges tindran una superfície mitjana de 70m2, i es destinaran el 74% al lloguer i el 26% a venda.

A més, cal destacar que aquelles zones de transformació on la propietat és municipal, el sostre d’habitatge protegit serà el 100% de les vivendes que s’hi construeixin.

La planificació de la població futura és imprescindibles per poder preveure les necessitats d’equipaments que la ciutat tindrà en els propers 12 anys. Fruit d’un planejament caducat fa massa temps, i de les mil modificacions puntuals al que hem sotmès el pobre PGO, partim de la base que els equipaments actuals no són suficients per la població que tenim. Això ho sabem tots, però, a més, les dades són clares. De fet, segons les mateixes dades del POUM, tenim un dèficit de18Ha d’equipaments.

Rubí està per sota de la mitja en la ràtio d’equipaments considerada com a òptima: hauríem d’estar a la línia del 12,47m2 d’equipament per habitant, i, en canvi, només en tenim 9,28m2. Estem més d’un 3% per sota. I això s’havia de solucionar.

I pensem, sincerament, que el POUM planifica amb rigorositat els equipaments educatius, culturals, esportius, administratius, sanitaris, etc. que la ciutat necessitarà els propers 12 anys per poder ser una ciutat complerta en la seva oferta d’espais per la ciutadania. Tindrem 128 hectàrees d’equipament, que ens situarà un 2% per sobre de l’estàndard mig, a 14,24m2 per habitant.

Qualitativament, passarem a tenir una mica més de tot: més, escoles, instituts, centres de dia, centres d’atenció primària, centres esportius, espais culturals, etc. Estem parlant de fer 28 equipaments educatius nous, que sumats als 36 existents, farà que la ciutat compti amb 68 centres d’educació. Estem parlant, també, de 10 espais culturals i socials nous. I ja en tindrem 40. Estem parlant de 9 centres sanitaris nous. En tindrem 25. I podria continuar la llista, però no ho faré, perquè estaria tota la intervenció parlant d’aquest tema.

Només fer esment, per finalitzar amb aquest punt, que la distribució equitativa per tot el territori ens ha de permetre fer arribar els equipaments allà on seran necessaris. D’aquí la importància de la planificació.

La conservació del nostre patrimoni natural també és un motiu d’especial satisfacció per part d’ERC. Pensar que la preservació de 140 hectàrees de Can Ramoneda, Can Roig i Can Xercavins serà realitat gràcies a la tossuderia i el valor que ERC va tenir l’any 1997, ens omple de satisfacció. Tindrem al nostre abast, com deia, 140 hectàrees d’un gran parc, que comptarà amb un grau elevadíssim de protecció, per tal d’evitar que mai ningú tingui la temptació de fer-li una mossegada.

Aquesta protecció també farà que s’aturi l’actual procés de degradació que moltes de les zones d’aquest espai estan patint a l’actualitat (tancament incontrolat de finques, construccions il•legals, ocupació de la llera de rieres i torrents, etc.).

ERC va demanar i va aconseguir que els equipaments previstos en el parc es concentressin a la seva part baixa, i tocant a la nova estació dels ferrocarrils a La Llana, per tal de concentrar al màxim els equipaments i preservar l’espai lliure natural, que serà patrimoni de la ciutat. En aquest nou espai es preveu la construcció de 285.000 m2 d’equipament universitari. Un equipament totalment necessari i imprescindible per poder complir alguns dels objectius que abans hem anomenat: garantir el futur de la nostra ciutat, també en l’àmbit de la docència universitària.

I també es preveu la ubicació d’un observatori del medi natural, i camins senyalitzats per vianants i bicicletes. Per cert, aquestes aportacions, entre d’altres, són algunes de les propostes que van sorgir dels tallers participatius en que van participar ciutadans i entitats.

En definitiva, un gran espai natural protegit però amb funcionalitat per tal que els rubinencs i rubinenques el puguin gaudir cada dia de l’any.

Hi ha qui diu que aquest nou espai de desenvolupament d’equipaments en un futur es podria acabar reconvertint en habitatge. Nosaltres, com que no llegim el futur, i només tenim les dades del present, hem de creure que no. Que cap dels partits que estem aquí ho faríem: els que votem que sí, precisament perquè creiem en aquest model. I els qui voten que no, precisament perquè no voldrien que això passés. Per tant, per aquesta banda tenim la consciència ben tranquil•la, i no sé ben bé quines pors volen posar alguns.

Ara bé, ja els dic ara que ERC estarà sempre a l’aguait, ara i en un futur, per garantir que el que aquí s’aprova es desenvolupi tal i com s’ha aprovat.

El POUM també racionalitza els usos dels espais de la ciutat. A cada ús li correspon un lloc: els habitatges, on han de ser, les indústries on han de ser, els serveis, el comerç i el terciari on ha de ser. Per aquest motiu, ens agrada especialment la idea de transformar, de manera tranquil•la i pausada, totes aquelles zones on fins ara han estat convivint indústria i habitatge: Ca n’Alzamora o Can Rosés, entre d’altres espais. Són barris on la convivència d’anys ha portat a vegades a situacions difícils de suportar, tant pels veïns i veïnes com per les pròpies indústries.

La ciutat necessitava aquesta transformació, però és cert que no es podia estendre la idea que fèiem fora a les empreses de la ciutat. Perquè, ni era l’objectiu, ni la ciutat s’ho podia permetre. Per tant, ens satisfà les modificacions que s’han incorporat per tal que les transformacions es facin de manera relaxada, sense pressió, per poder tenir una transició adaptada als ritmes tant dels cicles econòmics com de les pròpies indústries. Aquestes millores, juntament amb les noves normatives als polígons industrials, ha de ser un incentiu per aconseguir que la indústria de la nostra ciutat es transformi, s’adapti i es modernitzi.

Per finalitzar aquest apartat, no puc deixar de fer esment a la voluntat del POUM de planificar la ciutat a partir del seu eix vertebrador: la Riera. La riera entesa com un eix cívic, que deixa de ser una ferida oberta que sapara fins a dia d’avui la ciutat en 2 meitats, per passar a ser aquell punt d’unió de les diferents parts de Rubí. Es construiran 5 nous ponts i 4 passeres per a vianants.

I, a més, s’ubicaran a banda i banda, seguint el seu curs, una sèrie d’equipaments i espais de centralitat estratègics per la ciutat: la Plaça del Vallès, la nova estació dels FGC a La Llana, el nou Escardívol, el complex cultural i educatiu del Vapor Nou, els nous Jutjats i el centre terciari al Passeig de Ca n’Alzamora. Per tant, estem parlant de dissenyar la ciutat a partir de la Riera, i no pas, com fins ara, que ens hem passat anys intentant oblidar que existia i que formava part Rubí.

Finalment, és evident que no puc acabar sense fer esment a una de les propostes que, sense cap mena de dubte, ha portat més discussió, i que des d’un inici s’ha intentat tractar amb la màxima sensibilitat, precisament per la importància que té l’espai. Parlo, és clar, de l’Escardívol.

Des d’ERC som conscients, i la resta també ho hauria de ser, que una ciutat com Rubí no es pot permetre el luxe de tenir l’espai més cèntric i gran de la ciutat abandonat i infrautilitzat durant pràcticament tot l’any. Un espai d’aquestes característiques és impensable a qualsevol ciutat propera, d’aquelles que tots admirem i volem aprendre i copiar-nos de les coses que fan bé. Per aquest motiu, posar sobre la taula el desenvolupament d’aquesta zona estratègica i central de la ciutat era totalment imprescindible.

I ERC pot dir que ha contribuït decisivament a que la proposta de distribució d’usos sigui correcta, que cada element tingui la seva justa mesura. Que l’espai lliure sigui 2 vegades més gran que l’espai ocupat, amb una proporció d’1 a 3, 75%-25%. Com que han sortit grans mentides sobre aquest espai (aprofito per dir que, com diu la dita, s’agafa abans un mentider que un coix), no puc estar de tornar a explicar què és el que el POUM preveu per aquest gran espai.

Gràcies a ERC s’ha ampliat l’àmbit d’actuació, passant a tenir un espai de més de 29.000m2. D’aquests, gairebé 15.000m2 seran lliures, i permetran poder continuar celebrant la Festa Major i tots aquells esdeveniments multitudinaris que la ciutat necessiti. De fet, tindrem més metres dels que tenim actualment. Gairebé el doble. I això són dades certes. La resta, són mentides.

També és cert que es construiran vivendes a una part de l’Escardívol. És cert. Però aquestes s’hauran d’ubicar a la part més propera al carrer Terrassa, i mai sobrepassant la línia del Bullidor. Però, a més, es planifica un nou equipament esportiu de 5.000m2. Un equipament esportiu que el barri del centre ja va perdre fa anys amb l’enderrocament de la piscina municipal, i que encara espera recuperar, després d’anys de promeses. I tot això es combinarà amb la ubicació en el subsòl d’un aparcament soterrat de 1.500 places. Un aparcament, totalment necessari i imprescindible pels ciutadans i pels comerciants.

Tots aquests usos s’hauran de combinar adequadament en un futur projecte, que sortirà, també gràcies a ERC, d’un concurs d’idees, tal i com ho diu la fitxa del PMU.

I, a més, és important recalcar que l’ACA ha donat el seu vistiplau a aquest desevolupament. I dic que és important recalcar-ho perquè per ERC aquest és el punt més important i més sensible. Mirin, podem estar d’acord en fer-hi vivendes o no, en fer-hi un equipament esportiu o no, en fer-hi aparcament o no. Però en el que segur que estarem d’acord és que el més important quan es desenvolupi aquest projecte, serà que es garanteixi la seguretat de totes les persones que visquin o utilitzin l’Escardívol. Amb això no s’hi juga. I alguns hi ha jugat. I han fet especulació emocional amb aquest tema.

I si l’ACA diu que el que ara es proposa compleix amb la normativa i amb els estudis que hi ha, i que, en un futur, quan es faci el projecte, la mateixa ACA haurà de donar l’ok definitiu abans que es pugui desenvolupar res, doncs, mirin, a nosaltres ens fa estar molt tranquils. Perquè això vol dir que si més endavant hi ha estudis o normatives que preveuen canvis significatius en la inundabilitat de la zona de l’Escardívol, doncs, senzillament, no s’hi podrà fer segons què. O s’haurà d’adaptar a les normes que imposi l’ACA. Així de senzill. I això és el que diu l’informe del POUM. Ni més ni menys.

Ara bé, si que volem advertir d’una cosa: en el cas hipotètic que finalment, quan es desenvolupi l’espai, s’haguessin de modificar els paràmetres que el POUM estableix per adaptar-se a noves normatives, ERC estarà molt atenta per tal que, sigui l’equip de govern que sigui, sempre garanteixi que els espais lliures marcats avui no quedin reduïts, sinó que la ciutadania pugui gaudir sempre d’un espai multifuncional a l’aire lliure com el que avui tenim, i encara millor. I vaig acabant.

Aquest POUM ha estat fruit de l’acord entre algunes de les forces polítiques del ple municipal. De fet, el van aprovar de manera inicial 4 dels 6 partits que conformen el ple, i tot indica que també serà aprovat per aquesta mateixa proporció aquest vespre. Per tant, estem parlant del 76% dels aquí presents. I penso que aquesta dada s’ha de remarcar. Perquè a vegades algú ha volgut donar la sensació que aquí 4 gats es volien repartir en un pim pam les decisions estratègiques de la ciutat pels propers 12 anys. I no és això.

En el procés que es va iniciar fa més de 5 anys hi ha hagut diferents moments en que tant els partits polítics com els ciutadans han pogut incorporar millores al pla. En aquest últim procés s’han incorporat 7 de cada 10 al•legacions presentades.

Aquest procés hauria d’haver desembocat en poder aprovar el POUM per una majoria encara més àmplia de la que ho va fer a l’aprovació inicial. Però no ha estat així. I ERC ho lamenta. Perquè altres ciutats del nostre entorn, ja m’ho ha sentit dir altres vegades, l’han aprovat per unanimitat. I es veu que a Rubí aquestes coses no passen. No sé en què som diferents, però el cert és que a Rubí aquestes coses costen massa.

Probablement encara arrosseguem abismes que separen més enllà del que és comprensible a algunes forces polítiques de la ciutat. I, pensant en el millor per Rubí, començaria a ser hora, ara que tancarem la carpeta del POUM, que trenquéssim aquest cercle viciós, i entréssim en un cercle virtuós de col•laboració. A nosaltres ens hi trobaran estenent la mà sempre que sigui per seure en una taula a parlar.

Aquí hi ha hagut mesos de negociació, de transaccions, de més negociació,…. I alguns han tingut voluntat d’arribar a acords, i, per tant, han estat coherents amb aquesta voluntat i han estat capaços de cedir algunes posicions per arribar a un bé comú. I altres que no. I això s’ha de dir, perquè sinó, sembla que uns han estat part de la negociació i els altres s’ho han mirat des de fora.

Senyors, el qui han partit d’una posició negociadora proactiva, han tingut possibilitats d’incorporar propostes, redefinir projectes, i posar la seva empremta. El que han partit del no a l’hora de parlar, doncs s’’han quedat amb el no fins al final. Com en tot a la vida, entre d’altres coses, també hi compta l’actitud. I nosaltres lamentem que les actituds no han estat les més adients en alguns moments del procés.

Però ara ja està fet. Mirem endavant. Treballem per fer realitat tots aquests projectes, perquè el futur de Rubí s’escriu des d’avui mateix amb lletres gruixudes. Perquè estic convençuda que es nostres fills estaran orgullosos de nosaltres si com capaços, a partir d’ara, de fer realitat els projectes que el POUM preveu.

I acabo com he començat. Dient que aquest no és el POUM d’ERC. I no ho és. I això és bo. De fet, és el que ha de ser. Perquè, senyors, no és de ningú. Però ja ho he dit abans que serà el de tots. Perquè tant els que votem a favor com els que no, sense saber què passarà l’any vinent, ni d’aquí a 5 anys, ni d’aquí 10 anys, políticament parlant. Només sabem que ERC a partir d’avui té un objectiu prioritari: fer realitat el màxim de projectes que el POUM estableix.

Aquest POUM planifica els equipaments necessaris, soluciona problemes de convivència entre diferents usos del sòl, i té en compte els espais naturals i els protegeix i promociona, i, per tant és un Pla suficientment bo pel futur de la ciutat i per la qualitat de vida dels rubinencs i rubinenques, com per votar-lo a favor.

I això és el que ERC farà avui en aquest ple.

Moltes gràcies.

5 comentaris leave one →
  1. anton permalink
    23 Juny 2010 13:26

    La imatge que ilustra l’article em surt tallada i no veig com queda l’escardívol. Podries posar-la sencera perquè ens en fem una idea?
    Moltes gràcies,

    • 25 Juny 2010 9:05

      Hola Anton,
      La imatge que he posat és de la recreació de l’espai cultural del Vapor Nou, un equipament cultural i educatiu fantàstic que espero que la ciutat pugui tenir en un curt (mig) plaç de temps. No es veu l’Escardívol, només una part de la passera que els unirà.
      L’Escardívol no té imatge, només plànol d’afectació. Et passo el link de la notícia que ja vaig penjar fa algunes setmanes sobre aquest tema, on s’explica com quedarà i es veu el plànol, amb la passera, perquè t’orientis. Com quedarà l’Escardívol al final no ho sabem. Només sabem les línies que haurà de seguir, els elements que s’hi podran ubicar i on hauran d’estar. La resta (forma, volum, etc.) ho decidirà un concurs d’idees en el moment en que es redacti el projct.
      Si necessites més informació, te la puc detallar més. Mentrestant, pots veure aquest post: https://arestubau.wordpress.com/2010/05/25/el-poum-1-escardivol/
      Gràcies pel teu comentari!

  2. angel permalink
    23 Juny 2010 17:16

    yo espero que la alcaldesa cumpla con esto que ha dicho:” Els habitatges, 187 (dels quals 81 seran de protecció oficial), no tindran més de 3 plantes “, que tambien dijo que la antigua biblioteca quedaría como biblioteca de barrio y seguiría dando servicio a los niños de los colegios próximos y todos sabemos como ha quedado, y ahora el problema es que los niños no quieren ir a la nueva , todos sabemos por qué.

    • 25 Juny 2010 9:09

      Bon dia, Angel,
      El que diu la fitxa és això: 187 habitatges, dels quals 81 seran habitatge social. Per tant, això és el que s’haurà de fer.
      Respecte a l’antiga biblioteca: la idea inicial era aquesta que comentes tu, que quedés com a bilioteca de barri, però la Dipuació, de qui també depèn al biblioteca, ho va desaconsellar, ja que es troba massa aprop de la nova. Per això finalment es va optar per rehabilitar l’espai per l’escola d’art, en part, i una sala d’espera pels alumnes de l’escola de música i d’art.
      Gràcies pel comentari.

  3. angel permalink
    25 Juny 2010 13:10

    espero que no venga un arquitecto y desaconseje hacer edificios de 3 plantas y aconseje hacerlos de 8 ,porque entonces ya sabemos lo que pasara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: