Skip to content

Adéu, Espanya, que et vagi bé!

10 Juliol 2010
tags: ,


El poble de Catalunya va aprovar en referèndum l’any 2006 un nou Estatut. Un Estatut que ja havia estat retallat a cop de ribot a Madrid, per allò de l’encaix estatal, respecte a l’aprovat al Parlament el 30 de setembre del 2005. No era el nostre Estatut, però Esquerra Republicana de Catalunya va acceptar el resultat de la votació, i es va comprometre a treballar intensament per desplegar la llei marc del nostre país.

Semblava que tot avançaria quan el PP i el Defensor del Pueblo (PSOE) van presentar un recurs d’incostitucionalitat al Tribunal Constitucional. I aquest va ser l’inici de la fi del pobre Estatut. Després de 4 anys marejant la perdiu, un tribunal amb un mandat caducat, i sense cap legitimitat per dictaminar sobre lleis refrendades per referèndum, s’ha erigit com a inquisidor de la voluntat popular, dictant sentència sobre l’Estatut. Una sentència que molts esperaven que fos poc dolenta, o benevolent, i que Esquerra sabia que seria el final de 30 anys de camí intens pel nostre país.

Es declaren inconsitucionals 14 preceptes, i se’n reinterpreten 27 més. Després de tants anys fent pedagogia sobre la nostra realitat nacional, hem de sentir-nos dir que Catalunya no és una nació, i que la llengua catalana, la nostra llengua, no podrà ser preferent amb el tracte que les administracions i els mitjans de comunicació públics tinguin amb els ciutadans i ciutadanes del país. Aquesta retallada és tant greu, que, si finalment s’aplica, significarà, per exemple, tornar a estadis anteriors a l’aprovació de la llei de normalització lingüística de l’any 1998.

Amb aquesta sentència s’evidencia que, quan el que cal és defensar els interessos de Catalunya, no es pot comptar amb cap polític ni cap jutge espanyol. En Zapatero ja va quedar retratat amb la cèlebre frase “apoyaré el Estatuto que aprueve el Parlamento de Catalunya”. Doncs bé, ara, després de l’estucada final, ells i els seus ministres (per cert, alguns catalans, com la sra. Chacón) han celebrat públicament que les escorrialles que ens ha deixat el Tribunal encara és prou important, i que hauríem d’estar contents.

Ens han humiliat i trepitjat. Fa segles que ho sabem, però ara ja passa de taca d’oli. La sentència ha de fer que el poble de Catalunya reflexioni quin és el futur que vol: un futur lligat a un Estat que no ens estima i que ens nega el nostre dret a ser una nació; o bé un futur com a la propera democràcia lliure d’Europa. Aquesta tria passa perquè ens deixin decidir el nostre futur. A Esquerra Republicana de Catalunya ho tenim ben clar: som una nació, i tenim dret a decidir. I quan puguem decidir, votarem a favor de tenir un estat propi, lliure i independent.

Espanya ens ha dit adéu, que no ens vol, perquè no ens respecta tal i com som. I nosaltres, catalans i catalanes, que som gent assenyada i ben educada, els direm amb tranquil•litat i un somriure als llavis: adéu Espanya, que et vagi bé!

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: