Skip to content

Liberalitzar horaris comercials? No, gràcies!

16 gener 2011

El govern d’en ZP no para de ficar-se de peus a la galleda amb les mesures que suposadament ens han de fer sortir d’aquesta crisi en la que estem immersos: retallada de sou als funcionaris, augment de l’IVA fins al 18%, retirada del xec nadó i de l’ajuda de 400 euros als aturats, retard de l’edat de jubilació fins als 67 anys, etc. Cada setmana un anunci que ens fa anar a tots plegats de corcoll intentant entendre quina motivació estranya hi ha darrera de tot plegat. Però, pel què diuen molts dels analistes econòmics, no sembla que aquestes mesures hagin de reactivar l’economia, i encara menys generar llocs de treball.

I ara la nova gran proposta que hi ha a sobre de la taula és la liberalització dels horaris comercials. Aquesta mesura, segons Zapatero, ha de fer que es creïn llocs de treball. Fa servir una equació ben simple, fins i tot per mi que sóc de lletres: si les botigues obren més hores, necessiten més gent treballant. Si necessiten més gent treballant, hauran de fer noves contractacions. Vaja, que queda ben clar, no? Doncs no, l’equació ni és simple ni és real.

Que els comerços puguin obrir més hores òbviament no vol dir que ho puguin fer a la realitat. Per un simple motiu: el 98% dels comerços del nostre país són petites i mitjanes empreses, moltes d’elles familiars, que tiren endavant gràcies a l’esforç de famílies senceres i d’algun treballador assalariat. Però la “vaca” no dóna per més. Quan s’han d’obrir dies festius (posem per cas aquests darrers dies de campanya nadalenca), en la gran majoria de casos no es contracta personal de reforç. Sinó que es doblen torns, es fan més hores que un rellotge, i, com que tot queda a casa, doncs potser algun dissabte del més vinent ja ho recuperarem. I es fan esforços extraordinaris perquè són projectes compartits, i que es creen a partir de la il•lusió de molta gent.

Així funciona el comerç de proximitat. Qui no ho sap? Qui no té familiars o amics que hi treballen?

Si obliguem als comerços a obrir 14 o 16 hores daries de dilluns a diumenge per fer front a la competència que tindrien amb els grans centres comercials (aquells que sí que poden contractar més personal) estarem matant al petit comerç. Perquè no sobreviurà a una envestida com aquesta. Si aquesta reforma tira endavant estarem sentenciant aquest comerç de proximitat, on pots trobar pràcticament de tot sense anar massa lluny, en el que pots preguntar als dependents i dependentes l’origen de les pomes que estàs comprant, una bona recepta per fer el peix que t’acabes d’emportar, la millor combinació de colors per vestir ben elegant un dia de festa, quin llibre és el més recomanat per emportar-te de vacances, o quina potència és la més indicada per rentar la roba delicada a la rentadora que acabes d’adquirir.

Aquests són alguns dels trets diferencials del nostre comerç. Però també ho és que dóna vida a les nostres ciutats, llums i seguretat als nostres carrers, confiança als nostres infants que comencen a anar sols pel carrer,… I dinamisme econòmic imprescindible per sortir de la crisi. Liberalitzar els horaris només beneficiaria a les grans superfícies comercials.

El nostre comerç necessita que diguem que no. Perquè s’ho val. Per això des d’Esquerra denunciem l’anunci d’aquesta nova mesura, i demanem al govern català que es mantingui ferm: és una invasió de les nostres competències, però, a més, és un atac a la línia de flotació de l’essència i identitat dels nostres pobles i ciutats.

Nosaltres ho tenim clar: estimem el comerç de proximitat i treballem per ell i amb ell.

One Comment leave one →
  1. C-73 permalink
    17 gener 2011 23:10

    Hola Arés
    T’escric desde “territorio comanche” per dir-te que penso que tens tota la raó en aquest aspecte plantejat.
    El comerç de proximitat és un signe identitari de qualsevol país que sempre superarà amb escreix la prepotència de les grans superfícies comercials.
    Lliberalitzar els horaris comercials suposaria un sobreesforç pels petits i mitjans comerciants i per tant empresaris que com bé dius ja fan un esforç continuat per oferir un servei de qualitat als ciutadants. I mai podríen competir amb la capacitat de movilitació de persones de les grans empreses i superfícies…. per tant, al cap i a la fi, per la meva opinió, seria una injustícia per totes aquestes persones.
    PERSONES, que també mereixen gaudir d’una vida familiar, que la majoria d’ells treballen també dissabtes tarda i exceptuant èpoques de l’any a on veritablement sí els és rentable aquest sobreesforç, seria massa i contraproduent crec jo, demanar-lis encara més.
    Hem de cuidar a les persones perquè aquests puguin oferir uns serveis de qualitat; uns imagineu com treballaria, i el perillós que pot ser un policia, un mestre o un metge estressat… ? quines conseqüències podria tenir una mala praxis d’aquests professionals degut a una situació emocional “desequilibrada”…?
    A tots ens agrada que quan anem a comprar ens atenguin correctament i de manera professional, i per això també cal que la societat i les lleis que ens regeixen vetllin per un funcionament coherent i equilibrat de les situacions laborals de les persones.
    El govern ZP sap que està en un vaixell en deriva…………..un vaixell que li va “comprar” de segona mà al exgovern d’Aznar (quan va començar el boom de la construcció a Espanya?) i no sap quin rumb a la posar a la seva brúixula per no enfonsar-se inmediatament…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: