Skip to content

Intervenció a la conferència “Esquerra des del govern municipal”: valoració i propostes.

24 Febrer 2011

Aquí sota podeu llegir la intervenció que vaig fer el dijous dia 17 de febrer a la conferència “Esquerra des del govern municipal”, acompanyada d’en Joan Ridao.
Certament és una mica llarga, però potser a algú li pot interessar saber quina valoració fem del nostre pas per l’equip d egovern aquests darrers 4 anys, i quins projectes en destaquem. També podeu trobar les línies mestres del nostre programa electoral, amb algunes de les propostes en les que ens centrarem aquests propers mesos (i que esperem poder fer realitat els propers 4 anys).
Podeu dir-hi la vostra. Com sempre, agraïda pels comentaris!

——————

“Bona nit,
Com en tots els viatges, quan un està arribant al final del trajecte és bo parar i mirar enrere, per veure d’on venim i quin camí hem fet.

Com en el vídeo que hem vist, un recorregut per alguns espais de Rubí, alguns que han canviat en els últims anys i altres que necessiten millorar.

Avui ens proposem fer aquesta parada i mirar enrere. Però també ens proposem iniciar un nou camí.

Quan Esquerra va decidir entrar a formar part de l’equip de govern l’any 2007 ho vam fer amb il•lusió. Amb ganes. Amb esperança de poder treballar per la ciutat, pels rubinencs i les rubinenques.
En aquell moment es va iniciar un viatge apassionant. Després de 4 anys també al govern, iniciàvem una nova etapa en el camí, amb un equip nou i noves il•lusions.
El viatge va començar com tots els viatges. Plens d’il•lusió, de ganes, d’esperança, de compromís.
Personalment per mi era un gran repte: ser regidora a l’ajuntament de la meva ciutat, i fer-ho, a més, formant part del govern municipal, era un honor.

Ens vam marcar unes fites. Alguns objectius eren projectes (després hi aprofundiré una mica). Altres eren qüestions de forma, de tracte.
Teníem molt clar que volíem fer moltes coses. Però encara teníem més clar que ho volíem fer ben fet. Amb rigor. Amb treball dur i incansable. Però també de manera honesta, transparent. Amb proximitat. Amb un tracte senzill i proper. Sincerament penso que aquesta ha estat la nostra marca durant aquests 4 anys: la proximitat amb les entitats, amb els ciutadans i ciutadanes que se’ns han adreçat. Sempre intentant donar un paraula d’ànim o una solució davant dels problemes que ens hagin anat sortint pel camí.

I, com deia, teníem objectius concrets en aquest viatge que iniciàvem: grans projectes. I també petits projectes. I ens vam comprometre a fer-los realitat.

Però deixeu-me que contextualitzi una mica aquest mandat. Penso que és bo saber quin ha estat l’escenari en el qual ens hem mogut aquests anys, per entendre algunes coses que hem fet.
Vam començar l’any 2007 en ple “bum” immobiliari, quan semblava que els recursos havien d’augmentar any rere any sense parar. Però de seguida ens vam adonar que alguna cosa estava fallant: els ingressos van començar a caure, les empreses van començar a tancar, i la gent a quedar-se a l’atur. Sense gairebé poder-hi pensar gaire tots plegats en vam veure immersos en una crisi econòmica i de model productiu que va començar a afectar molt durament la ciutat.

Només 2 dades per reflectir el que estic dient:
– En 4 anys hem passat d’una taxa d’atur del 7% el 2007 al 17% el 2011.
– El 2007 el pressupost de l’ajuntament era de 87M€, el 2010 de 92M€ i el 2011 és de 74M€.

Són dades que ens fan ser conscients dels recursos amb els quals hem de treballar, i també els col•lectius als qui s’han de destinar la gran majoria de recursos públics.

Amb aquest escenari, el govern municipal enfrontava un gran repte: ser capaç d’aprovar un nou Pla general que permetés planificar el futur urbanístic i d’equipaments de la ciutat. Modificar un Pla general que estava redactat des de l’any 1981, i que necessitava una actualització urgent.
Es va aconseguir un acord ampli de 4 de les 6 forces polítiques de la ciutat l’estiu del 2008. I 3 anys després, el 2010, es va ratificar un acord provisional amb la mateixa correlació de forces. Però, com en tots els viatges, ens vam trobar que ens havíem equivocat de camí. Vam seguir les indicacions però resulta que no eren les correctes. I el POUM ha quedat parat, aturat, suspès, fins que no tornem a iniciar el viatge.
Aquesta aturada en sec del viatge del POUM ha comportat frustració i desencís. Havíem fet un esforç important per imaginar el Rubí del futur: habitatge protegit, sòl industrial, equipaments per tota la població, espais naturals protegits,… I, de moment, tot està a l’espera que els informes aclareixin què ha passat i cap a on hem d’anar.
Des d’Esquerra continuarem defensant el mateix model que hem defensat fins ara: creixement molt limitat, equilibri territorial, equipaments repartits per tota la ciutat, i espais naturals protegits com a pulmó verd imprescindible per la qualitat de vida dels rubinencs i rubinenques.

I, bé, aquest és l’escenari en el qual Esquerra ha estat treballant aquests 4 anys.

I què hem fet, en aquest anys? Doncs treballar, treballar i treballar. Vam encarar les eleccions municipals del 2007 amb el compromís de fer realitat 3 grans projectes. 3 projectes que eren importants i estratègics pel futur de la ciutat. Pel futur del comerç, de la cultura i de la ciutat.

Permeteu-me que els recordi, i expliqui en quin moment ens trobem.

En primer lloc, un projecte imprescindible pel futur del comerç i de la qualitat de vida dels rubinencs i rubinenques. Convertir el centre de la ciutat en una gran illa de vianants. Estàvem convençuts que era necessari prioritzar les persones per davant dels cotxes.
No ens enganyem, no ens estàvem inventant res: era una aposta que havien fet moltes poblacions veïnes i l’èxit era contundent. I nosaltres ens preguntàvem: “I a Rubí per què no? Perquè hem de ser diferents? Volem ser com la resta de les ciutats. Volem un centre comercial a cel obert que potenciï el comerç de proximitat, que potenciï el passeig i el xerrar al mig del carrer mentres mires aparadors.”
Estàvem convençuts que si aconseguíem fer-ho, a Rubí hi hauria un abans i un després en la manera de relacionar-se.
I no ens vam equivocar. Malgrat els errors que s’hagin comès i malgrat que encara queden aspectes per millorar, l’illa de vianants ha fet que Rubí sigui diferent a com era fa 4 anys. Ningú es pot imaginar ara ja la ciutat sense un centre pacificat de cotxes.
La veritat és que en vam haver d’esforçar per vèncer reticències inicials. També us dic que eren comprensibles. No tothom ho veia amb bons ulls. Però crec que a hores d’ara ja ningú dubta de la bondat de l’illa. Podem estar d’acord en que necessitem millorar-la, fer-la funcionar molt millor de com ho fa ara. Però l’illa ha significat un abans i un després pel comerç i per la ciutat. Hem aconseguit canviar la manera de relacionar-se de les persones: ara podem passejar, comprar, xerrar, badar, tranquil•lament. L’illa afavoreix l’obertura de nous comerços i promociona els que ja hi ha.
Era un compromís d’Esquerra, del qual ens sentim especialment orgullosos d’haver pogut complir.

El 2on compromís: fer un centre nacional de dansa tradicional catalana a la ciutat. Amb vocació nacional, que es convertís en un referent. I que, a més, donés la possibilitat de millorar les condicions de l’entitat amb més projecció de la nostra ciutat: l’Esbart. Sense l’Esbart aquest projecte n hagués estat possible. Ells el van pensar ja fa anys. I l’han perseguit sense parar durant molt de temps. Per fi, i gràcies a la complicitat del Departament de Cultura i, en especial, de l’ex conseller Tresserras, es va poder fer realitat.
A dia d’avui tenim un espai físic, l’Espona, que allotjarà un centre dedicat a la recerca, difusió i creació entorn a la dansa tradicional catalana. Un espai magnífic, dotat de les condicions tècniques més avançades per tal que tant l’Esbart com les companyies de dansa tradicional que ho demanin, puguin fer les seves recerques, creacions i assajos. Serà el punt de referència nacional de la dansa catalana.
Amb aquest gran projecte posem Rubí en el mapa de la cultura i el coneixement a nivell nacional. És necessari que projectes emblemàtics com aquest s’ubiquin a la nostra ciutat.
Si ens l’estimem, hem de lluitar perquè també més enllà de les nostres fronteres la coneguin, la respectin i l’admirin.
La gent d’Esquerra estimem Rubí, i teníem un compromís: amb la cultura, amb la dansa, amb la tradició i la identitat. Ho hem fet. I la ciutat en sortirà beneficiada.

I arribem a l’últim gran projecte: la reforma de la plaça del Doctor Guardiet. La transformació urbana més important de la ciutat dels últims anys. Era necessària, imprescindible per revitalitzar el centre de la ciutat, i urgent. Ja no hi havia excuses, s’havia de repensar la plaça més important de la ciutat. La plaça de l’església. A qualsevol ciutat o poble la plaça de l’església és un espai emblemàtic, ple de vida. A Rubí no era així. Era un espai en desús pràcticament tot l’any, sense vida i sense futur.
Per això vam escollir aquest projecte de transformació per posar-hi totes les nostres ganes i el nostre compromís. Perquè sabíem que transformant la plaça, donant-li un nou ús més social, més cívic, un punt de trobada, es convertiria en el revulsiu del centre de la ciutat. I no en tingueu cap dubte. Serà així. Falten poques setmanes per finalitzar l’obra. I ja es pot entreveure que l’espai guanyat per la ciutat és espectacular.
Penso que cap de nosaltres haguéssim ni somiat que pogués arribar a quedar tant gran i fantàstica. Serà el nou centre neuràlgic de la ciutat, i juntament amb l’illa de vianants, marcarà un abans i un després en la vida de la nostra ciutat.

És cert que estem parlant només de 3 projectes. Però són 3 grans projectes de ciutat, que hem tirat endavant gràcies a l’esforç i a la complicitat de molta gent: entitats, comerciants, persones vinculades a la ciutat.

Però hi ha altres projectes que també s’han fet, o estan a punt de veure la llum, i en els quals hem participat activament, i que han fet variar el rumb de la ciutat a nivell educatiu, cultural, social, sanitari, esportiu. Em refereixo a la nova biblioteca, el pavelló de la Llana, el nou rocòdrom, el nou CAP Sant Genís, el pavelló del Duet Sports, la rehabilitació del Celler, la reforma de l’Ateneu, 2 noves escoles i una nova escola bressol, la plaça nova del mercat, etc etc.

Però la gent d’Esquerra hem volgut anar més enllà. A l’inici de la meva exposició us he comentat que havíem apostat per 3 grans projectes, però també per una manera de fer.

El nostre compromís ha estat amb la ciutat, amb les seves entitats i amb els rubinencs. Per això hem dut a terme una gran quantitat d’accions més petites potser, algú dirà que poc significatives dins de la magnitud de les grans obres que he explicat fa un moment.
Però de tot cor us dic que aquestes petites coses, les del dia a dia, aquelles que et permeten treballar colze a colze amb les entitats i amb els ciutadans, són les que fan que valgui la pena dedicar-se a aquest món tant complicat i mal vist com és la política.

Em refereixo als més de 400 cursos de noves tecnologies que hem fet, i que han ajudat a més de 3.500 persones a formar-se en les eines bàsiques d’això que per alguns de nosaltres és tant habitual com els ordinadors i l’internet.

Em refereixo també al programa del Voluntariat per la Llengua. Hem doblat el nombre de parelles en 4 anys. Estem parlant d’unes 1.400 persones que han dedicat 1 hora setmanal durant 10 setmanes a parlar en català entre elles. Això pot semblar insignificant. Però un poble que és capaç de fer això és capaç de fer-ho tot. I la gent d’Esquerra ho hem tingut clar: aquesta ha de ser també la nostra empremta al govern municipal: facilitar i promocionar programes que ajudin a la nostra llengua.

També estic parlant de les ajudes als comerciants per renovar els seus establiments, els rètols comercials, per posar-los en català i millorar els aparadors. Hi hem invertit més de 50.000€ en aquests últims 4 anys, i s’han pogut beneficiat gairebé 100 comerciants.

O també us podria parlar de les ajudes a les entitats de la ciutat per promocionar les seves activitats. Els geganters, castellers, diables, Sant Antoni Abat, Sant Galderic, l’Esbart, les puntaires, Òmnium, l’escola de música, l’associació de memòria històrica, les entitats sardanistes, etc etc. Creiem en la identitat del nostre poble, perquè l’estimem, perquè hi som i hi vivim. El nostre compromís és i ha estat amb la ciutat i amb les seves persones. Però també amb la seva història, la seva identitat, el seu passat i el seu futur.
Estimar la ciutat és estimar les seves tradicions. Però també projectar-les enfora perquè tothom que vulgui les pugui gaudir.

I aquesta ha estat la nostra manera de fer les coses. Amb proximitat i imaginació. Sempre al costat de la ciutat i de la seva gent. De manera austera i honesta. Era el nostre compromís i l’hem complert.

I és una manera de fer que ens surt de dins, ja ens coneixeu. Som així. I penso que ho hem de reivindicar. En aquests moments de desencís, en aquests moments en que la política està tant mal vista, ens hem d’esforçar més que mai a ser tal i com som, a mostrar-nos humans i propers. Perquè així és com és la gent, i nosaltres no hem de ser pas diferents.

4 anys passen molt ràpid. I com he dit a l’inici, val la pena, en acabar aquest viatge, parar un moment i mirar enrere. I veure d’on venim. Què hem fet. I perquè ho hem fet. I això és el que he intentat exposar-vos.
Però també és el moment d’agafar aire i mirar endavant i plantejar-se quins són els propers reptes que et veus en cor d’afrontar. I des d’Esquerra hem replantejat moltes coses, hem analitzat la ciutat. Hem parlat amb molts de vosaltres. I hem arribat a una conclusió: Rubí necessita anar més enllà. Rubí necessita fer un pas més.

Per això, ara que arriba una campanya electoral, hem carregat les piles de nou, i ens hem marcat el repte de treballar per assolir noves fites, nous objectius. D’iniciar un nou viatge carregat d’il•lusions.

I des d’Esquerra volem continuar treballant per posar la nostra empremta a la ciutat. Volem continuar treballant colze a colze amb les entitats i les persones. Volem continuar mostrant-nos tal i com som.

Tenim moltes propostes, de molts àmbits diferents però volem centrar molta part de les nostres energies en 3 eixos bàsics, que ens preocupen i que ens motiven especialment. Però també que estem convençuts que necessiten un treball intens i de molt compromís per poder-los tirar endavant.

El comerç, la cultura i l’educació. L’educació, la cultura i el comerç. Són els 3 grans eixos sobre els quals projectarem una sèrie de millores que pensem que ajudaran a definir el futur de la ciutat.

El comerç el sentim proper i estimat. Fa anys que treballem colze a colze amb els comerciants i les seves associacions. I per això sabem que s’ha fet molta feina. Però que en queda moltíssima per fer.
Hem de projectar el nou espai comerial del Rubí+D, ja no podem espertar més temps. El comerç de la ciutat ho necessita, i l’hem de plantejar de manera que sigui complementari al comerç local, i no una competència dircete.
L’illa de vianants s’ha de gestionar millor i s’han de replantejar alguns aspectes, com el pas de l’autobús.
I hem de fer el màxim esforç per potenciar l’obertura de nous comerços, amb ajudes, rebaixes fiscals i subvencions si fa falta. Necessitem la vitalitat que dona el comerç, i l’Ajuntament hi té un paper clau.
Tenim propostes, tenim idees. Volem treballar pel comerç de proximitat. Pel comerç de barri. Pel comerç de tota la vida. Aquesta és l’essència de la nostra ciutat, i no la podem perdre.

La cultura. La cultura és la gran perjudicada en les retallades pressupostaries en temps de crisi. I nosaltres pensem que això no pot ser. La cultura és identitat, és essència de ciutat. És tradició. Però també és imaginació, rialles i alegria. També és projecció de la ciutat a l’exterior, posar Rubí en el mapa.
I necessita la nostra ajuda i la nostra promoció per poder tirar endavant. La cultura la fan, en moltíssimes ocasions, voluntaris i voluntàries en el seu temps lliure. Perquè s’estimen els castells o el teatre, per exemple. Per això és tant important la implicació de la ciutat i de l’ajuntament en la promoció i difusió cultural.
Treballarem perquè els grups de teatre tinguin un equipament en condicions pels seus assajos, per les seves representacions.
Volem promocionar la cultura de la ciutat, però també la ciutat com a espai de cultura: hem de fer entrar les nostres sales en els circuïts més potents d’exhibició de teatre, dansa i música.
Tenim propostes, tenim idees, i volem comprometre’ns amb la cultura.

I per últim, l’educació. L’educació dels infants. Però també dels joves. I dels grans. L’educació musical, la plàstica. L’educació en el lleure, els caus i esplais. L’educació de pares i mares. I també de mestres. Aquest és el nostre compromís.
Perquè el futur de la nostra ciutat passa pel nivell educatiu de la seva població. Si no som capaços d’apostar decididament per l’educació no fa falta que fem res més.
Des d’Esquerra estem convençuts que tots plegats, pares, mares, educadors, monitors,…hem de ser capaços de donar a l’educació una embranzida definitiva.
Volem potenciar l’escola de música, un equipament emblemàtic i estratègic de l’educació de la ciutat.
I creiem que els esplais i caus han de rebre el suport incansable de l’ajuntament, perquè són una peça clau i fonamental de l’educació dels nostres infants i joves.
Volem treballar per l’educació, perquè ens ho creiem, i ens hi volem comprometre.

I vaig acabant. Esquerra ens volem comprometre amb tots vosaltres. Amb la ciutat, amb les persones, amb les entitats. Iniciem un nou camí ple de projectes i esperances que volem compartir.

El repte és important. Però tenim ganes de fer-ho. Tinc ganes i energia per fer-ho. Hem dedicat 4 anys a treballar per la ciutat. Perquè l’estimem. Simplement per això. I també perquè creiem en el seu futur. Que és el nostre, el de tots.
La maternitat, i molts vosaltres m’entendreu, m’ha canviat la perspectiva de les coses. Fins ara havia treballat per la ciutat perquè me la creia, i perquè creia en les seves possibilitat. Ara, a més d’això, els meus esforços, les meves energies, es destinen a posar un granet de sorra per construir el Rubí de demà, perquè els nostres fill puguin viure-hi millor, i puguin gaudir d’una ciutat bonica, culturalment activa, socialment justa amb les persones, amb educació de qualitat, amb espais per passejar i comprar, amb parcs i places per jugar i descansar.

La gent d’Esquerra estem disposats a continuar amb el compromís de fer realitat els projectes.

No ens motiva res més que ajudar a millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes. En el nostre cor i el nostre cap només hi ha un únic objectiu: el compromís amb la ciutat, la il•lusió de fer molta feina, i, sobretot, de poder comptar amb tots vosaltres per tirar-la endavant.

I arribem al final del camí del dia d’avui. Gràcies per la vostra assistència. Gràcies Joan per la teva companyia i les teves paraules i reflexions. Gràcies a tots per la vostra confiança.

L’Ateneu, 17 de febrer de 2011″

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: